
A partir d’unes imatges fetes per un satèl·lit podem especular que fa tres mil millons d’anys el planeta Mart era suficientment càlid per tenir llacs d’aigua en la seva superfície durant un període que es pensaba que era massa fred i sec per poderse donar aquesta situació.
Nicholas Warner, pertanyent al Departament de Ciencies e Ingeniería de la Terra en el Imperial College de Londres, és el principal autor d’aquest estudi i sugereix que durant l’Era “Hesperiana” (tres mil millons d’anys en darrera aproximadament) el plantea Mart contenia capas de gel, de 20 quilòmetres d’extrem a extrem, que van esdevenir en llacs en diverses zones del equador del planeta. En un principi, anterior a aquesta etapa ( fa uns quatre mil millons d’anys), el planeta Mart es creu que era un planeta càlid i humid, però que al perdre gran part de la seva atmosfera es va tornar fred i sec. En aquest nou estudi els investigadors han analitzat les imatges captades pel satèl·lit MRO de la NASA en les quals observant vàries depressions, situades en una gran Vall que s’extén sobre l’equador del planeta, han arribat a la conclusió de que en aquell període segurament es va produir un augment en l’activitat volcànica, en impactes notables de meteorits o hi van haver canvis en l’òrbita del planeta, que van calentar suficientment l’atmòsfera marciana perquè es desfès el gel resident. Aquest fet a la vegada deuria produir l’expulsió d’alguns gasos que temporalment van augmentar la densitat de l’atmòsfera, atrapant més llum solar que mantindria l’aigua en estat líquid.
Aquest és un fet molt optimista pels astrobiòlegs que busquen proves de vida en altres planetes, ja que aquestes conques d’aigua són un lloc potencial per poder trobar-ne.






