Arxivar per Abril, 2009

Desarticulada una banda de falsos dentistes a Badalona

Posted in General on 29 Abril 2009 by Javier Echarri

Ahir a les telenotícies podiem veure la notícia de que els Mossos d’ Esquadra havien  dentingut a tres homes que exercien l’odontologia sense el títol necessàri a Espanya i en condicions molt precàries en un pis de Badalona.

L’acció es desenvolupava a un pis del carrer Enginyer Deulofeu registrat com a una inmobiliaria i les activitats odontològiques se les repertien entre un que feia de protèsic, un d’odontòleg i l’altre d’auxiliar de clínica. Els tres detinguts oferien serveis molt per sota del preu del mercat, per exemple una ortodoncia a 20 euros.

No es el primer cop que a Espanya surten a la llum casos de falsificació de títols mèdics, com el metge de fa un parell d’anys que es va descobrir que no disponia del títol o la senyora que la setmana pasada es va saber que feia operacions d’estètica en un altre pis i utilizant silicona no apte per a persones.

Podem arrivar a anteposar el preu d’una operació a la nostra pròpia salut?

 

Aqui deixo els links:

De la web:

[Antena3noticias.com]

Video del pis on s’efectuava el crim:

[Video del pis]

Hipocamp del gran núvol de Magallanes

Posted in General on 29 Abril 2009 by giselaboada

hipocamp-del-gran-nuvol-de-magallanes

Aquesta imatge és un pilar inanimat de pols fumejant de uns 20 anys-llum de longitud anomenat el gran núbol de Magallanes.

Aquest núvol amb l’estructura de pols està localitzat en una regió de formació estelar molt a prop de la Nevulosa de la Taràntula.

L’energètica nebulosa està creant un cúmul estel·lar anomenat  NGC 2074.

La fotografía va ser realitzada l’any passat  Càmera Planetària d’Ampli Camp 2 del Telescopi Espacial Hubble en honor al viatge 100 000 del Hubble, al voltant de la Terra.

Durant els pròxims millions d’anys, els pilars de pols erosionaran amb el vent.

El planeta més petit de fora del sistema solar, Gliese 581e

Posted in La Terra i l'Univers on 21 Abril 2009 by C. Moure

Un equip de científics europeus ha descobert el planeta més petit dels coneguts fins a ara, més enllà de les fronteres del sistema solar, la massa del qual és el doble que la de la Terra, segons han informat avui l’observatori astronòmic de Garching, prop de Munic.

El nou planeta ha estat batejat amb el nom de Gliese 581e, gira al voltant de la diminuta estrella vermella Gliese 581 -a la constel·lació de Lliura-, situada a 20,5 anys llum de la Terra i en l’òrbita de la qual ja s’han descobert altres tres planetes.

Es tracta del planeta extrasolar amb menor massa que s’ha trobat mai, i és molt rocós. Una volta completa del planeta al voltant de la seva estrella, que en el cas de la Terra suposa un any, es realitza en l’equivalent a 3,15 dies terrestres.

El Gliese 581e està compost de gel i cal destacar que en aquest mateix sistema, fa dos anys, es va descobrir altre planeta, batejat com Gliese 581d, que es caracteritza per tenir set vegades la massa de la Terra i per donar la volta al voltant de la diminuta estrella vermella en tot just 67 dies, segons han comprovat els científics a través de nous experiments. Es planteja la possibilitat que es tracti d’un planeta gelat, compost de gel, i molt proper a l’estrella. El Gliese 581d podria haver estat encapotat fins i tot per un oceà gran i profund, amb el que es converteix en el primer candidat per a un món aquàtic.

Els astrònoms ja havien trobat anteriorment en aquest sistema els planetes Gliese 581c i 581b, amb cinc i 16 vegades la massa de la Terra, respectivament. El descobriment del planeta més diminut de fora del sistema solar conegut fins a la data ha estat possible gràcies a l’instrument de precisió denominat HARPS, que es troba a l’observatori astronòmic de Xile. Els científics publicaran la seva troballa en la revista especialitzada Astronomy & Astrophysics.

La Gameboy ha estat la consola més venuda i va obrir camí al videojoc en el mòbil

Posted in Tecnologia i materials on 20 Abril 2009 by albert67

La Gameboy, la primera consola portàtil d’ús massiu amb més de 120 milions de màquines venudes en tot el món, compleix demà 20 anys. Ja fora de catàleg, el seu exemple ha donat pas a altres màquines com la Nintendo DS i la Playstation Portàtil (PSP) que veuen amenaçat el seu regnat per la creixent competència de mòbils com el iPhone. La Gameboy, que com la resta de la seva espècie va aparèixer primer a Japó, va ser un invent de Nintendo que va suposar exportar al món portàtil la possibilitat de canviar de joc que permetien les consoles de taula. La va idear Gunpei Yokoi, el mateix tècnic que havia creat les Game&Watch, unes màquines que solament permetien jugar a un joc, i la NES, la primera consola de sobretaula de la companyia. I va tenir el seu impuls gràcies a un dels jocs més simples però efectius de la història: el Tetris, el trencaclosques del rus Alexei Pjitnov, descobert un any abans de sortir la Gameboy. Era una màquina amb pantalla en blanc i negre i pocs controls, que coneixeria diverses versions la més important la Gameboy Color, en 1998. Dels seus ordinadors van sortir fins a 31 productes per a la consola, com les versions de Turok, Asterix, Tintín i Els Barrufets. Però els grans èxits van venir de la mà de les franquícies de Nintendo i Disney. Des dels Donkey Kong, Mario i els seus amics, i Zelda, als Pokémon, que van alimentar les vendes de la consola durant anys i que és el joc més venut de la història, amb 186 milions de còpies entre les diferents parts i sagues. O Kim Possible, que va descobrir el potencial dels videojocs entre les nenes. A Espanya, Gameboy va arribar aviat però malament, i tot just es van vendre 5.000 unitats en el primer any. L’enlairament va arribar quan Erbe, l’empresa de videojocs que va crear el excantant de Fórmula V, Paco Pastor, es va fer càrrec de la distribució del producte i van col·locar 260.000 màquines en 1991. Solament amb Tetris van arribar a vendre 700.000 unitats.  En el 2004, arribaria la revolució amb els controls tàctils de la Nintendo DS i l’estratègia de Satoru Iwata d’estendre els videojocs més enllà dels nens. L’edat mitja del jugador de Gameboy eren els 8 o 10 anys. Ara la DS ha d’estar en els 30. L’única competència real va arribar en el 2004, amb la Playstation Portàtil (PSP) de Sony, molt més completa. Però l’amenaça al regnat de les consoles de butxaca són els mòbils, i, especialment, el iPhone. Com a màquina és més potent PSP; però el iPhone té controls intuïtius i és igual de divertit. A més els jocs són més barats i fàcils de comprar.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605193&idseccio_PK=1012

L’augment de la sífilis facilita el contagi del VIH

Posted in General with tags on 20 Abril 2009 by andresmarroig

En els últims anys s’està detectant un augment de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Espanya. Aquest augment afavoreix, a més, la infecció pel virus d’immunodeficiència humana (VIH), perquè les lesions que causen en la pell i en les mucoses aquestes infeccions faciliten la seva entrada. De fet, gairebé una quarta part de les persones amb sífilis, i una de cada 10 de les que pateixen gonorrea, també estan infectades pel VIH, segons indica un informe del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, elaborat amb dades de 15 centres sanitaris i penitenciaros de tota Espanya. Una vegada més, les dades corroboren la necessitat urgent d’augmentar l’ús del preservatiu.

Els experts destaquen la importància de la detecció precoç
Els qui més pateixen la sífilis i la gonorrea, en aquest estudi, són homes d’entre 30 i 40 anys, amb estudis secundaris o superiors. Només un 14% de les infeccions corresponen a dones. Més de la meitat dels homes espanyols es van infectar en relacions homosexuals (62% dels casos de sífilis, 50% dels casos de gonorrea). En el moment del diagnòstic, una quarta part també estava infectada pel VIH.
En el 71% dels casos es van infectar durant una relació esporàdica. La majoria no va anar al metge fins que el quadre simptomàtic era realment important. Segons Ildefonso Hernández, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, a més de continuar potenciant l’ús del preservatiu com a protecció, també serà necessari conscienciar sobre el diagnòstic precoç. “El tractament precoç de les ITS és important, no només per a guarir, sinó també per prevenir el VIH”, afegeix Hernández.
Moltes de les infeccions es produeixen per la pràctica del sexe oral o anal. Quan la infecció afecta a les zones genitals, les lesions són fàcilment visibles. Tanmateix, quan la infecció afecta la laringe amb freqüència “inicialment s’atribueixen les molèsties a una faringitis”, explica Hernández. També es triga més a detectar en l’anus. Mentre no hi ha un diagnòstic, augmenta el risc d’infectar a altres persones.
La sífilis és una malaltia infecciosa que es transmet a través del bacteri Treponema pallidum, que només viu en el cos humà. Un estudi publicat per la revista The Lancet Infectious indica que la seva incidència ha augmentat en gairebé tota Europa, especialment en grans ciutats com Londres, Berlín i París.
La gonorrea és causada per un altre microorganisme anomenat Neisseria gonorrhoeae. Després infectar, els símptomes poden trigar a aparèixer fins a 30 dies.
Aquesta major incidència de les ITS són un indicador dels canvis en el comportament sexual de la societat, afirma Jordi Casabona, director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya. Són el reflex d’una major relaxació en l’ús del preservatiu, que es deu a una menor percepció del risc sobre la sida a causa dels millors tractaments per al VIH. El que no es té en compte és que els tractaments són de per vida i que, a més, hi ha formes resistents del virus i molt agressives.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/aumento/sifilis/facilita/contagio/VIH/elpepusoc/20090420elpepisoc_5/Tes

Telescopi submarí

Posted in La Terra i l'Univers on 20 Abril 2009 by aleix97

Instal·lar un telescopi en el fons del Mediterrani o a l’interior del túnel de Canfranc (Pirineu) pot semblar una bogeria però és la millor alternativa si es tracta de detectar i estudiar els neutrins, una de les partícules més esmunyedisses de l’univers.

Com deia Carl Sagan, l’observació de l’espai és semblant a l’espera d’un nàufrag vora d’un immens oceà. Els astrònoms no poden experimentar directament amb les estrelles o els planetes, només poden analitzar la informació que arriba a la Terra.
Fins ara, pràcticament tota aquesta informació l’extrèiem de la llum visible o d’altres formes de l’espectre electromagnètic, com els raigs X o les radiofreqüències. Totes aquestes ones tenen una mateixa natura física i donen un enorme ventall de visió, però hi ha fenòmens que no podem estudiar fent servir aquestes ones.
Per contra, gràcies als neutrins, podem estudiar l’espai des d’un nou punt de vista. És a dir, que els neutrins ens permet veure fenòmens invisibles amb l’observació clàssica. És com si ens poséssim unes ulleres que ens permetissin veure a través de la paret.
Del neutrí en sabem poques coses. Domènec Espriu, catedràtic de física teòrica i gestor del programa nacional de física de partícules, apunta que “el neutrí és una partícula elemental que inicialment es creia que no tenia massa però ara sabem que sí que en té, i que només interacciona feblement amb el seu entorn”.
L’origen d’aquestes partícules és divers. Es poden crear per l’explosió d’una supernova, els raigs còsmics topant amb l’atmosfera o qualsevol reacció nuclear a la Terra.
En el nostre planeta el gruix més important de neutrins prové del Sol. Cada segon les reaccions termonuclears del nostre astre produeixen 2×1038 neutrins, (és a dir, un 2 seguit de 38 zeros). A la Terra hi arriba una petita part d’aquest enorme flux, però és suficient perquè milers de milions de neutrins travessin en aquest precís instant el nostre cos. Nosaltres no els percebem, perquè la matèria és gairebé transparent per als neutrins; és com el vidre per a la llum. Aquesta característica té avantatges però també té inconvenients.

Gràcies als neutrins podem estudiar el nucli del Sol o el centre de la Terra, llocs on no podem arribar i on la llum no dóna gaire informació. D’altra banda, la poca interacció d’aquestes partícules amb l’entorn fa que sigui enormement difícil detectar-les. Per això, després de la predicció teòrica del neutrí, van fer falta 25 anys per aconseguir la primera detecció pràctica d’aquestes partícules elementals.
L’any 1931 Wolfgang Pauli volia explicar la discrepància energètica que hi havia en la desintegració beta (l’emissió d’un electró per part d’un nucli radioactiu). El problema era que l’energia de l’àtom inicial, abans de la desintegració, era superior a la dels components al final del procés, és a dir, sobrava energia. Aquest fet violava un principi fonamental de la física: la conservació de l’energia. Tothom recorda que l’energia ni es crea ni es destrueix només es transforma. Pauli va introduir aleshores una nova partícula amb l’energia sobrera. Tenia càrrega neutra, com el neutró, però era molt més petita, per això el físic italià Enrico Fermi la va batejar com a neutrí (petit neutró en italià).
Els primers detectors de neutrins eren grans tancs amb aigua prop de centrals nuclears, després va caldre incrementar el volum d’aigua i es van utilitzar mines abandonades. Per perfeccionar la detecció, calia seguir incrementant el volum i per aquest motiu es va arribar a la conclusió que la millor opció era construir laboratoris sota el mar.
El projecte europeu Km3 pretén construir un detector en el fons del Mediterrani, amb unes mides extraordinàries. L’espai cobert per aquest telescopi submarí equival a un cub amb arestes d’un quilòmetre de llarg, és a dir, que conté un milió de milions de litres d’aigua de mar.
L’objectiu d’aquests telescopis és localitzar neutrins i veure les seves característiques. Per fer-ho cal trobar una de les seves conseqüències: la llum Cerenkov. Aquesta llum és el rastre que deixen les partícules carregades quan els neutrins hi topen. Per detectar-la calen tubs fotomultiplicadors, que capten petits senyals de llum i la transformen en un senyal elèctric.

Contràriament al que podria semblar, aquests tubs no estan enfocats cap a la superfície del mar, com seria lògic en un telescopi, sinó que miren cap al fons del mar. “Estan esperant el senyal dels neutrins que han travessat la Terra, que són també d’origen astrofísic, però que han tingut més temps i espai per interaccionar amb els àtoms i, per tant, produir una cascada de partícules que produeix una gran llum Cerenkov, que podem detectar”, explica el professor Espriu.
Així, mentre que a l’hemisferi nord hi haurà un detector que mirarà els neutrins de l’hemisferi sud, a l’altra banda del món s’està estudiant construir l’IceCube, un projecte semblant a Km3, però situat sota el glaç del pol Sud i mirant a l’hemisferi nord. Si s’aproven aquests dos projectes es calcula que poden estar enllestits en deu anys, amb un cost de 200 milions d’euros cadascun.
A banda d’aquests projectes, actualment ja funcionen altres telescopis subterranis com Antares (vegeu simulació), a dos mil metres de profunditat davant de les costes de Marsella, i Amanda, sota el glaç de l’Antàrtida. Tots dos són projectes pilots que permeten estudiar els neutrins però també provar noves tecnologies que puguin treballar en condicions molt adverses. Cal recordar que el mar és un mitjà molt hostil i presenta problemes inesperats com la bioluminescència, animals del fons marí que produeixen llum i que compliquen les mesures.
Un altre projecte important s’està construint al Pirineu aragonès. Es tracta del laboratori de Canfranc, que també treballarà en física de neutrins i permetrà detectar neutrins i matèria fosca. Aquest laboratori subterrani està situat a l’antic túnel ferrocarril del Somport, centenars de metres per sota del cim de les muntanyes, i és ideal per evitar el soroll i la radiació externa. En aquest cas, és curiós que per estudiar millor les estrelles s’hagi d’enterrar el telescopi.

Noticia extreta de l’apartat de noticies de la Universitat de Barcelona. A data de 17 d’Abril de 2009

L’Atlantis ja es troba a la plataforma de llançament

Posted in La Terra i l'Univers on 6 Abril 2009 by axellizandra

Només fa una setmana que va finalitzar la Missió STS-119 amb l’aterratge exitós del Discovery, i uns dies després, el 31 de març, la plataforma de llançament era ocupada per un altre transbordador. Es tracta del Transbordador Espacial Atlantis, el qual s’encarregarà de portar els astronautes a la Missió STS-125 fins al Telescopi Espacial Hubble, que serà la última missió de manteniment que se li realitzarà al telescopi orbital.

Els set astronautes que volaran a Hubble van arribar el passat 1 d’abril a Florida procedents del Centre Espacial Johnson. Durant aquests dies han estat entrenant mètodes i procediments que utilitzaran a la missió i per realitzar els cinc passejos espacials programats per onze dies de missió, els astronautes instal·laran dos nous instruments, repararan dos que es troben fora de servei i substituiran components que permetran a Hubble que es mantingui en funcionament, com a mínim, fins al 2014.