Arxivar per febrer, 2010

Posted in 1 on 28 febrer 2010 by marcvazquez

Es deia Martha Mason, i va viure 60 anys ficada en una caixa metàl·lica de 2 metres i 800 quilos, que li permetia respirar. Ara ha mort, als 71 anys d’edat. Martha, natural de Lattimore, Carolina del Nord, va tenir poliomielitis en la seva infància, i aquesta malaltia la va deixar paralitzada de coll per a baix.

Ella va escollir el pulmó d’acer en lloc del lligament dels tubs. I d’aquesta forma ha passat la resta de la seva vida dintre d’aquest cilindre de ferro, amb el cap fora. No obstant això no li va impedir ser feliç, graduar-se amb honors a la universitat, i fins i tot escriure les seves memòries. Ella va preferir el pulmó artificial per la llibertat que li donava, sense tubs en la gola, incisions en el cos i hospitalitzacions.

El pare de la teoria de la relativitat espacial, tenia raó

Posted in La Terra i l'Univers on 27 febrer 2010 by Xavi Fonollà

Experiments efectuats en avions o coets havien demostrat ja que, sota la influència de l’acceleració deguda a la gravetat, un rellotge desaccelera el seu “tic tac” pel que fa a un rellotge que roman en Terra, tal com predeia la teoria de la relativitat del físic Albert Einstein el 1915. Ara, la seva hipòtesi ha estat verificada amb una precisió 10.000 vegades més gran que qualsevol prova precedent.

“Els resultats demostren una vegada més que la teoria formulada per Einstein descriu molt bé el món real”, ha assegurat Holfo Müller, físic de la Universitat de Califòrnia i coautor de l’estudi que avui publica la revista Nature. “Aquest experiment demostra que la gravetat altera el flux del temps”, afegeix.

Per provar-ho, Müller i el seu equip van usar rellotges amb àtoms de cesi atrapats gràcies a làsers freds. En un experiment que va durar només 0,3 segons, van comprovar que la diferència de transcurs de temps entre un àtom de cesi que queia 0,1 mm sota l’efecte de la gravetat i el mateix àtom en repòs va poder ser mesurada amb extrema precisió: una fracció de segon equivalent a un decimal precedit per 28 zeros.

Podeu trobar més informació sobre la notícia aquí: http://www.muyinteresante.es/einstein-tenia-razon

Un objecte ”desconegut” passarà prop del nostre planeta Terra!

Posted in La Terra i l'Univers on 27 febrer 2010 by Xavi Fonollà

Un objecte procedent de l’espai s’acostarà avui a la Terra sense fer impacte en el nostre planeta. Descobert fa només dos dies i batejat com 2.010 al 30, l’objecte mesura com a màxim de 10 a 15 metres d’ample i passarà a uns 128.000 quilòmetres de la Terra, és a dir, aproximadament un terç de la distància que ens separa de la Lluna.

Tot i que se sospita que es tracta d’un asteroide diminut, que la NASA ha classificat com a tipus NEA (asteroides les òrbites s’interseccionen l’òrbita de la Terra), alguns astrònoms conjecturen que podria ser deixalles espacials. En qualsevol cas, és massa petit com per causar danys fins i tot en el cas d’una col lisió. Diversos observatoris seguiran avui el rastre de 2010 al 30, el brillantor serà equivalent al de Plutó vist des de la Terra.

Podeu trobar més informació i veure la notícia aquí: http://www.muyinteresante.es/un-qobjeto-misteriosoq-pasara-a-128000-kilometros-de-la-tierra

Observacions obtingudes dels experiments realitzats a l’Antàrtida

Posted in Hemeroteca, Medi Ambient with tags , , , on 27 febrer 2010 by Xavi Fonollà

Dels nostres experiments amb les mostres d’aigua durant aquestes últimes dues setmanes vam treure en clar el següent: els microorganismes que viuen en aquestes aigües són prou sensibles. Canvis sutles en la temperatura i la quantitat de llum que reben els poden matar fàcilment. De fet, sense voler, acabem exterminant al fitoplàncton (algues fotosintètiques o plàncton vegetal) que intentem fer créixer en els primers botellons d’aigua que vam recollir. Va passar el següent. Els botellons són plàstics i els deixem fora perquè estiguessin freds. Però no vam tenir en compte la llum: encara que no van ser dies radiants, els delicats éssers van rebre més llum de la normal (i potser radiació ultraviolada?) Quan vam començar a mesurar la quantitat de clorofil i nitrogen en les mostres d’aigua, vam quedar sorpresos de veure que, al contrari del que esperàvem, els nivells de clorofil van baixar i els de nitrogen van augmentar. En un tercer experiment submergim les ampolles en un altre tanc d’aigua i les cobrim amb una malla negra per a limitar la quantitat de llum solar que rebien. Aquest si va donar millors resultats, i efectivament, notem una mica de creixement. No molt accelerat, possiblement perquè en els mars antàrtics el fred fa que els organismes creixin molt lentament.

L’experiment següent consistia a replicar les idees d’alguns experts, segons els quals nodrir grans àrees de l’oceà amb partícules de ferro produiria una explosió de microorganismes, els quals al seu torn absorbirien una prodigiosa quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera. La proposta atrevida d’alguns investigadors és collir gegantines àrees de mar per absorbir tones de CO2, un dels gasos que causen l’efecte hivernacle, i per tant l’escalfament atmosfèric. La proposta té moltes crítiques, i per això ens va semblar divertit replicar en condicions de laboratori. Mai no sabrem si vam fer malament l’experiment, si els dies d’incubació van ser molt curts; sabem que vam posar prou ferro en la nostra barreja-potser massa-, però la veritat és que no vam veure un patró consistent amb la teoria. Després de revisar una i altra vegada, pensem que els erràtics resultats poden deure’s a la immensa delicadesa del sistema i les mil variables que cal tenir en compte. Qualsevol cosa que afectar-li.

PD: He cregut convenient publicar aquesta notícia, ja que la professora Iona ens va passar unes activitats sobre diversos aspectes de l’antàrtida, i d’aquesta manera, podrem conèixer més sobre el tema.

Podeu veure l’enllaç aquí: http://www.muyinteresante.es/experimentos-antarticos

 

EEUU afirma que la condena contra Google en Itàlia posa en perill la llibertat en Internet

Posted in Tecnologia i materials on 26 febrer 2010 by mireiasoriano

El govern de Estats Units està molt decepcionat per la condena de tres directius de Google serveis els quals havien penjat un vídeo difamatori contra un jove autista. S’admet que el vídeo era ofensiu però discrepa que els proveïdors de serveis hagi estat denunciat per inadequat.

La secretària d’Estat Hillary Clinton, va deixar clar el 21 de gener que un Internet lliure és un dret humà de naturalesa integral que ha de ser protegit en les societats lliures, ancara que les nacions s’han de protegir contra els abusos, l’existència de el tema ofensiu no ha de ser una excusa per violar la llibertat. Divenses organitzacions dels Estat Units s’han manifestat.

El vídeo va ser gravat en Maig de 2006 y penjat en Google els Setembre. Google va retirar el vídeo en el 7 de Novembre quan es van donar conte de la seva existència. Els avogats de la víctima havien retirat la demanda però les autoritats italianes ancara la mentenen.

Google recorda que ell va treballar am la policia per identificar el responsable i va ser comdemnat a 10 messos de servei comunitari per un tribunal. Llocs com Blogger, YouTube y totes les reds socials has de ser responsables de controlar cada text, cada fotu, cada document y cada vídeo. Hi haurà molta més vigilància en Interntet.

Mireia Soriano

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/EE/UU/afirma/condena/Google/Italia/pone/peligro/libertad/Internet/elpeputec/20100224elpeputec_3/Tes

Descubreixen perquè alguns infectats de sida poden combatre per si mateixos el virus.

Posted in Salut on 25 febrer 2010 by guillem vidal

 

 

Els científics han descobert que hi ha una sèrie de pacients que són capaços de segregar una molècula que inhibeix el virus de l’VIH . aquests a Espanya són 250  persones conegudes com “controladors d’elit.”

Aquest es un avenç molt important per el desenvolupament de la lluita contra el virus i esperem que en un futur pròxim aquesta activitat d’intentar estimular les molècules, que en aquest 5% de la població es capaç de fer per si sols, els científics puguin fer que totes les persones la puguem estimular, i així eradicar en més mesura aquest virus de la població.

http://www.20minutos.es/noticia/637587/0/sida/VIH/cura/

D’on surt tanta pols?

Posted in Medi Ambient on 25 febrer 2010 by Magalí

Uns científics en Arizona ofereixen una sorprenent resposta a aquesta pregunta que s’han fet moltes generacions de persones a l’hora de netejar la pols en els mobles i terres. En el seu estudi, David Layton i Paloma Beamer assenyalen que la pols dels habitatges és una barreja de substàncies que inclou partícules de pell morta despresa dels cossos de les persones, fibres de les catifes i de mobles tapissats, i partícules transportades des de l’exterior per l’aire o per les soles de les sabates i altres objectes. La pols domèstica pot incloure plom, arsènic i altres substàncies molt nocives que procedeixen de l’aire i la terra exteriors. La presència de tals productes nocius resulta especialment preocupant si tenim en compte que els nens poden ingerir-los involuntàriament al posar-se dintre de les seves boques joguines i altres objectes bruts de pols. Hauriem de tenir més present a les nostres vides que la pols pot arribar a ser perillosa i hauriem de ser una mica més delicats amb aquest tema el qual no ha sigut mai una gran preocupació.