Observacions obtingudes dels experiments realitzats a l’Antàrtida

Dels nostres experiments amb les mostres d’aigua durant aquestes últimes dues setmanes vam treure en clar el següent: els microorganismes que viuen en aquestes aigües són prou sensibles. Canvis sutles en la temperatura i la quantitat de llum que reben els poden matar fàcilment. De fet, sense voler, acabem exterminant al fitoplàncton (algues fotosintètiques o plàncton vegetal) que intentem fer créixer en els primers botellons d’aigua que vam recollir. Va passar el següent. Els botellons són plàstics i els deixem fora perquè estiguessin freds. Però no vam tenir en compte la llum: encara que no van ser dies radiants, els delicats éssers van rebre més llum de la normal (i potser radiació ultraviolada?) Quan vam començar a mesurar la quantitat de clorofil i nitrogen en les mostres d’aigua, vam quedar sorpresos de veure que, al contrari del que esperàvem, els nivells de clorofil van baixar i els de nitrogen van augmentar. En un tercer experiment submergim les ampolles en un altre tanc d’aigua i les cobrim amb una malla negra per a limitar la quantitat de llum solar que rebien. Aquest si va donar millors resultats, i efectivament, notem una mica de creixement. No molt accelerat, possiblement perquè en els mars antàrtics el fred fa que els organismes creixin molt lentament.

L’experiment següent consistia a replicar les idees d’alguns experts, segons els quals nodrir grans àrees de l’oceà amb partícules de ferro produiria una explosió de microorganismes, els quals al seu torn absorbirien una prodigiosa quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera. La proposta atrevida d’alguns investigadors és collir gegantines àrees de mar per absorbir tones de CO2, un dels gasos que causen l’efecte hivernacle, i per tant l’escalfament atmosfèric. La proposta té moltes crítiques, i per això ens va semblar divertit replicar en condicions de laboratori. Mai no sabrem si vam fer malament l’experiment, si els dies d’incubació van ser molt curts; sabem que vam posar prou ferro en la nostra barreja-potser massa-, però la veritat és que no vam veure un patró consistent amb la teoria. Després de revisar una i altra vegada, pensem que els erràtics resultats poden deure’s a la immensa delicadesa del sistema i les mil variables que cal tenir en compte. Qualsevol cosa que afectar-li.

PD: He cregut convenient publicar aquesta notícia, ja que la professora Iona ens va passar unes activitats sobre diversos aspectes de l’antàrtida, i d’aquesta manera, podrem conèixer més sobre el tema.

Podeu veure l’enllaç aquí: http://www.muyinteresante.es/experimentos-antarticos

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: