L’Hipocondrisme i internet

Estimats companys del blog: Com a persona que pateix hipocondrisme m’agradaria parlar una miqueta del problema abans d’abordar un noticia que he llegit aquest mateixa tarda. Els hipocondriacs tenim la costum -a la força adquirida- de que la gent no se’ns prengui seriosament, es rigui de les nostres pors o ens etiqueti com a histèrics. Però m’agradaria deixar clar que la gent que patim hipocondrisme no volem ni cridar l’atenció, ni ens invnetem les coses. Simplement, som totalment incapaços de pensar en termes lògics quan tenim qualsevol dolencia.

El procés va més o menys així. Els estímols que activen la dolència de l’hipocondrisme poden venir donats per una causa exsogèna o endògena. Un exemple del primer, seria que un tema de conversaicó fos una malaltia. Només de sentir-ne a parlar, un hipocondriac pensaria que pateix aquesta malaltia, encara que sigui un cas impossible. Us poso un exemple, avui a CMC em parlat sobre la diabetis, al acabar la classe he tingut que fer un exercisi de relaxació per autoconvencem de que no patia la del tipus II. Sona ridicul vist de fora, però desde dintre puc assegurar que es pateix força. Un estímul endogen seria qualsevol dolencia interna per petita que sigui: un mal de cap o un refredat fort, qualsevol hipocondriac ho traslladaria de seguida a un planol greu i pensaria que pateix un càncer o alguna altre dolencia. Molts hipocondriacs patim crisis d’ansietat -bastant fortes- pel simple fet de tenir una migranya perquè som incapaços de controlar la nostra por. D’on ve aquesta por? Bé, segons alguns estudis els hipocondriacs som persones que tenim un gran temor a la mort o al patiment físic i en comptes de verbalitzaron o expresem amb respostes psicològiques exagerades contra estímols aparentement inofensius. Actualment l’hipocondrisme pren formes més disperses, per exemple el transtorn “obsesos de la dieta sana”. Gent que es torna vegetariana i sempre d’aliments molt controlats per la por d’agafar alguna malaltia per la via dels aliments como el greix, la cirrosi o el càncer de còlon. Aquesta gent, pràcticament es veu en el drama diari de que no pot menjar fora de casa seva. 

Avui una pàgina de elpais.com m’ha remés a aquesta pàgina que adjunto al final. Es una cosa que sempre s’ha sapigut, però avui m’ha fet gràcia trobar-ho en una noticia: Internet augmenta els efectes de l’hipocondrisme. El fet és que els aqueixats d’aquesta dolencia trobem en internet una gran quantitat d’informació, sovin mal explicada i poc contrastada sobre possibles símptomes de malalties greus que l’ussuari pot relacionar immediatament amb qualsevol petiat dolència que estigui patint. Així s’augmenten els efectes negatius de l’hipocondrisme i contribueix a desenvolpuar més la malaltia. Molts metges demanen un cert control de l’informació que s’exposa a internet.

Per últim voldria donar un concell: Si alguna vegada trobeu un hipocondriac en plena crisi de la seva dolència, tracteu-lo amb respecte i no intenteu calmar-lo intentant insinuar que el que està pensant és una bejanada (això moltes vegades ja s’ho diu ell sol), simplement, limiteu-vos a fer-li costat i tractar de raonar amb ell des del més profund respecte.

http://www.puntoporpunto.com/opinion/salud-y-sistemas-de-vida-david-contreras-moreno/hipocondria_hipocondrismo_la_e.php

Anuncis

Una resposta to “L’Hipocondrisme i internet”

  1. Estimat Eduard,
    Pensa que ja només queda un dia de classe!
    Seriosament espero que no t’hagis sentit molt malament i irrespectuosament tractat. Déu n’hi dó elcorfort que has demostrat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: