Archive for the Biologia Category

Cèlules mare sobrants d’operacions podríen ajudar a reparar el cor

Posted in Biologia on 8 Juny 2010 by Marc Chueca Nadal

Un equip de la Universitat de Bristol ha aconseguit reutilitzar una sèrie de cèlules mare sobrants de diverses operacions cardíaques a fi de aconseguir estimular el creixement de nous vasos sanguinis que puguin ajudar a reparar un cor amb problemes.

Aquest descobriment facilitarà moltes operacions en las que este que desviar la sang o fer altres intervencions complicades. Aquest experiment ja ha sigut provat en animals. Tot i que l’objectiu s’ha complit, ara s’està intentant que aquest experiment pugui evitar parades cardíaques.

Tot i que el més important es que es la primera vegada que això es consegueix i que aquestes cèlules es poden reproduir al laboratori i tenir cèlules per a tothom.

[http://www.amazings.com/ciencia/noticias/070610b.html]

La visió en color dels pollastres es millor que la dels humans.

Posted in Biologia on 8 Juny 2010 by ingridisidro

Un equip d’investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat Washington en San Luis ha examinat detingudament l’ull del pollastre, trobant resultats que demostren que la visió a colors dels pollastres es millor que la dels humans.

Joseph C. Corbo, de l’equip d’investigació, planeja efectuar estudis de seguiment sobre com s’estableix aquesta organització, convençut que aquest coneixement podria ser d’utilitat als científics que busquen utilitzar cèl·lules mare i altres tècniques noves per a tractar els aproximadament 200 trastorns genètics involucrats en diverses formes de ceguesa.

Segons Corbo, la superior visió a color de les aus probablement es degui al fet que, malgrat en els casos d’unes poques espècies, no han tingut hàbits nocturns en cap període de la seva història evolutiva. Les aus, rèptils i mamífers descendeixen d’un ancestre comú, però durant l’era dels dinosaures, la majoria dels mamífers es van tornar nocturns i van mantenir aquesta característica durant milions d’anys. La visió diürna es basa en receptors diferents, coneguts com cons, que són menys avantatjosos quan un organisme és d’hàbits nocturns.

Les aus, reconegudes majoritàriament com descendents dels dinosaures, mai van passar per un període similar de vida principalment nocturna. Com resultat, posseeixen més tipus de cons que els mamífers.

Per a més informació:

http://www.scitech-news.com/2010/03/chickens-one-up-humans-in-ability-to.html

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/050410a.html

Nou avanç per el càncer de mama.

Posted in Biologia on 8 Juny 2010 by ingridisidro

Un nou assoliment en la utilització de cèl·lules mare s’ha aconseguit per un equip d’especialistes de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, que ha implantat per primera vegada a Espanya cèl·lules mare adultes en el pit de cinc pacients de càncer de mama per a la seva regeneració.

Segons va explicar Rosa Pérez Cano, l’objectiu és que les cèl·lules mare es converteixin en endoteliales i permetin reconstruir la part de la mama extirpada per la cirurgia, així com crear vasos sanguinis que facin possible irrigar la zona afectada.De totes maneres, no serà fins a passat un any quan es podrà comprovar si tot funciona perfectament.

En tan sols 4 hores es realitza la intervenció i la dona pot regressar a casa gairebé immediatament després de sotmetre’s a l’implant. “Això és el principi?”va valorar l’especialista, que defensa el potencial de les cèl·lules mare adultes en la cirurgia plàstica. “Amb les cèl·lules mare, es pot fer tot”, va concloure.

Més informació:

http://www.novaciencia.com/2008/11/25/celulas-madre-para-reconstruir-la-mama/

Com més lleig, més qualitat

Posted in Biologia on 6 Juny 2010 by Enric Mir

Peixos guppy

En un estudi fet per científics del Centre de Biologia Evolutiva de la Universitat d’Austràlia Occidental s’ha determinat que els peixos menys atractius són els que tenen millor qualitat d’esperma, ja que els que són més vistosos inverteixen en la seva aprença en detriment de la fertilitat.

Per arribar a aquesta conclusió han estudiat els peixos “guppy” o peix milió (Poecilia reticulata), que es caracteritzen per una alta reproducció, i han arribat a la conclusió que els mascles menys atractius eren els més fèrtils (més bona esperma), segons ha informat la BBC.

Segons el professor Jonathan Evans, que ha dirigit la investigació, aquesta troballa “recolza la teoria sobre de la competició de l’esperma, que revela una compensació entre l’atractiu sexual i el desgast ejaculatori”.

Aquest fet no està indicat si també passa en altres espècies, però sens dubte seria interessant aquest fet en els humans, ja que homes que en principi són molt atractius després potser no tenen una “molt bona capacitat d’ejaculació”. Sens dubte fa reflexionar sobre el important en la vida, si la aparença externa o la utilitat que tens com a persona (potser la famosa frase “la veritable bellessa està a l’interior” prové d’aquí). Personalment, opino que el millor és un terme mig, encara que com a humans no podem decidir en qué invertir (o sí?).

Enllaç de la notícia: http://www.elperiodico.es/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100602/los-peces-mas-feos-tienen-esperma-mejor-calidad/293634.shtml

Aconsegueixen processar càlculs amb portes lògiques basades en ADN

Posted in Biologia, Tecnologia i materials on 4 Juny 2010 by Edgar Pons

S’ha aconseguit, per primera vegada, construir portes lògiques basades en ADN que efectivament processen càlculs a l’interior del nostre cos. ¿L’objectiu? Tenir bio-ordinadors en el nostre interior que detectin i guareixin qualsevol malaltia que sorgeixi, sobre la marxa. Sí, fa por. ¿Arribarà l’era dels superhomes?

Portes

Una porta XOR, tal com estudiareu els que feu tecnologia a 2n Btx, és una porta lògica, la sortida val 1 si els seus valors d’entrada són diferents, i 0 en cas contrari. No cal dir que normalment per a la seva construcció fan falta algun tipus d’interruptors, siguin rudimentaris (es podrien fer amb canonades d’aigua) o avançats, com els electrònics que hi ha en un xip. Aquesta porta, al costat d’altres, són bàsiques per a la computació.

Vegem l’exemple de porta XOR, versió ADN, segons l’ha concebut l’equip dirigit per Itamar Willner, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel. El que han fet és afegir molècules a les tires complementàries de l’ADN, el que causa la seva fluorescència quan estan separades. No obstant això, quan les dues tires estan presents es combinen, apagant la fluorescència. Quan no hi ha cap present, clarament tampoc hi ha fluorescència alguna. Només resta interpretar la fluorescència com un 1 i la seva absència com un 0. L’exemple està il lustrat a la imatge superior. De fet, ja han aconseguit fer certs càlculs de sumes i restes senzilles.

Ja existien certs “ordinadors” amb ADN, però tenien problemes, com per exemple que es degradava i no podien tornar a fer càlculs. Willner i el seu equip han aconseguit que l’ADN es reformi després de cada càlcul, permetent la seva reutilització. Un altre problema era que es necessitaven enzims per manipular l’ADN, el que requeria cert ambient químic que no era fàcil de reproduir en el cos, però en aquesta versió s’utilitzen només molècules com les de l’ADN.

Una altra de les avantatges de la computació amb ADN és la seva capacitat de processar càlculs en paral.lel. Què es podria arribar a fer amb això? Dissenyar fàrmacs intel.ligents. Un cop al torrent sanguini, podrien no activar fins que detectessin, per exemple, una pujada d’una determinada substància, i alliberant el fàrmac en conseqüència. Falten anys de desenvolupament, però arribarem a tenir bio-ordinadors pul.lulant pel nostre cos?

Font (Inglès): http://www.newscientist.com/article/dn18989-dna-logic-gates-herald-injectable-computers.html

Perdre la concentració té una explicació

Posted in Biologia, Salut on 4 Juny 2010 by Maria Atzet

Un excés de matèria grisa al cervell impedeix als adolescents concentrar-se a diferència del que passa en adults, segons un estudi publicat al Journal of Neuroscience. El cervell dels joves continua desenvolupant-se moltes vegades fins ben entrats els vint anys, és a dir, que el procés dura molt més del que es pensava fins ara.

“Moltes vegades resulta difícil als adolescents prestar atenció a classe sense que vaguin les seves ments”, ha explicat la doctora Iroise Dumontheil, de l’Institut de Neurociència Cognitiva del University College de Londres, que ha participat en aquest estudi.
Utilitzant escàners de ressonància magnètica, els científics d’aquest institut van observar l’activitat de diversos adolescents mentre intentaven resoldre un problema fent cas omís de coses que podien distreure’ls. Els experts van detectar llavors un nivell inesperat d’activitat al còrtex prefrontal, zona del cervell involucrada en la presa de decisions i en tasques de diversa classe, cosa que indica que el cervell funcionava de forma menys eficaç que en els adults.

“Sabíem que el còrtex prefrontal dels nens funcionava de manera caòtica, però no que aquest funcionament caòtic pogués continuar fins ben entrats els vint anys d’edat i a començaments dels trenta”, ha assenyalat la doctora. Segons Dumontheil, aquest descobriment indica que l’envelliment de l’individu i la conseqüent disminució de la matèria grisa del cervell permet una concentració més grans en les tasques.

Juliana Wetmore, la niña sin rostro.

Posted in Biologia, Salut on 2 Juny 2010 by carloota

Cuando Juliana nació, un medio local describió su caso con una simpleza abrumadora: “¿Se parecerá a mamá? ¿Tendrá los ojos de papá?” Para una familia, el nacimiento de su hija no les proporcionó respuestas a esas preguntas. Su hija nació “sin rostro” . Aunque esta definición no es exacta. Juliana, que acaba de cumplir cinco años, es el caso más severo –registrado- del Síndrome de Treacher-Collins, un desorden genético,  caracterizado por deformidades craneofaciales, que aparece en uno de cada 10.000 nacimientos. Nació sin aproximadamente el 40% de los huesos de la cara, lo que le provocó una gravísima desfiguración facial que la alejaba de cualquier imagen que pueda tenerse en mente del rostro de un bebé. El embarazo era normal hasta que las ecografías mostraron que algo andaba mal. A las 24 semanas de gestación les informaron que debía hacerse una amniocentesis (estudio prenatal) . Los doctores sospechaban de fisura palatina (paladar hendido),  pero nunca supieron lo extenso de la desfiguración hasta que la niña nació.

La falta del 30 al 40% de los huesos de la cara provocó que Juliana no tuviera las cavidades orbitarias, ningún hueso en las mejillas, ni maxilar superior y malformaciones en las fosas nasales y oídos (ausencia del conducto auditivo externo y la mayor parte de las orejas). Las primeras intervenciones fueron casi inmediatas: dejaron al descubierto su ojo izquierdo, insertaron un tubo en la traquea para permitirle respirar y uno en su estómago para que pudiera alimentarse.

El camino para Juliana aún es largo, sin embargo cada pequeño logro es gigante. “Nuestro deseo es que ella sea feliz consigo misma. Podrá alcanzar cualquier meta que se fije. No tenemos ninguna duda, porque es increíblemente inteligente”, afirma Tami. “Tiene pies de bailarina, dedos de pianista y un cerebro perfecto. Tiene mucho para demostrar al mundo”.