Archive for the Hemeroteca Category

Observacions obtingudes dels experiments realitzats a l’Antàrtida

Posted in Hemeroteca, Medi Ambient with tags , , , on 27 febrer 2010 by Xavi Fonollà

Dels nostres experiments amb les mostres d’aigua durant aquestes últimes dues setmanes vam treure en clar el següent: els microorganismes que viuen en aquestes aigües són prou sensibles. Canvis sutles en la temperatura i la quantitat de llum que reben els poden matar fàcilment. De fet, sense voler, acabem exterminant al fitoplàncton (algues fotosintètiques o plàncton vegetal) que intentem fer créixer en els primers botellons d’aigua que vam recollir. Va passar el següent. Els botellons són plàstics i els deixem fora perquè estiguessin freds. Però no vam tenir en compte la llum: encara que no van ser dies radiants, els delicats éssers van rebre més llum de la normal (i potser radiació ultraviolada?) Quan vam començar a mesurar la quantitat de clorofil i nitrogen en les mostres d’aigua, vam quedar sorpresos de veure que, al contrari del que esperàvem, els nivells de clorofil van baixar i els de nitrogen van augmentar. En un tercer experiment submergim les ampolles en un altre tanc d’aigua i les cobrim amb una malla negra per a limitar la quantitat de llum solar que rebien. Aquest si va donar millors resultats, i efectivament, notem una mica de creixement. No molt accelerat, possiblement perquè en els mars antàrtics el fred fa que els organismes creixin molt lentament.

L’experiment següent consistia a replicar les idees d’alguns experts, segons els quals nodrir grans àrees de l’oceà amb partícules de ferro produiria una explosió de microorganismes, els quals al seu torn absorbirien una prodigiosa quantitat de diòxid de carboni de l’atmosfera. La proposta atrevida d’alguns investigadors és collir gegantines àrees de mar per absorbir tones de CO2, un dels gasos que causen l’efecte hivernacle, i per tant l’escalfament atmosfèric. La proposta té moltes crítiques, i per això ens va semblar divertit replicar en condicions de laboratori. Mai no sabrem si vam fer malament l’experiment, si els dies d’incubació van ser molt curts; sabem que vam posar prou ferro en la nostra barreja-potser massa-, però la veritat és que no vam veure un patró consistent amb la teoria. Després de revisar una i altra vegada, pensem que els erràtics resultats poden deure’s a la immensa delicadesa del sistema i les mil variables que cal tenir en compte. Qualsevol cosa que afectar-li.

PD: He cregut convenient publicar aquesta notícia, ja que la professora Iona ens va passar unes activitats sobre diversos aspectes de l’antàrtida, i d’aquesta manera, podrem conèixer més sobre el tema.

Podeu veure l’enllaç aquí: http://www.muyinteresante.es/experimentos-antarticos

 

Cinc cocodrils de 100 milions d’anys al Sàhara

Posted in Hemeroteca on 24 Novembre 2009 by Mireia Gili Marín

Un equip de científics liderats per un explorador de National Geographic va descobrí les restes de cinc cocodrils que van viure fa 100 milions d’anys al Sàhara, tres dels quals són espècies desconegudes.

 Els investigadors, liderats pel professor de l’Universitat de Chicago i explorador de National Geographic, Paul Sereno, van descobrir molts dels fòssils a la superfície d’una àrea remota de roques i dunes del Sàhara. Els cocodrils es traslladaven per terra i agua per l’actual Níger i Marroc, quan varis Rius cautelosos travessaven les frondoses planícies i els dinosaures anaven a la seva bola, segons va informar la National Geographic.

 “ Aquestes espècies obren una finestra a un món de cocodrils completament llunyà al dels que vivien als continents del nord “ va afirmar Sereno.

 Els detalls dels cinc cocodril, incluint un amb dents de jabalí, es donaran a conèixer en un informe de la revista científica ZooKeys, així com en la edició de Novembre del National Geographic.

El descobriment també es tractarà en un documental titulat “Quan els cocodrils menjaven als dinosaures”, que es retransmetrà en el canal televisiu de National Geographic.

 El més gran i el primer dels cocodrils descoberts al Sàhara per Sereno és el Sarcosuchus Imperator, conegut popularment com SuperCroc, un rèptil de 12,2 metres de llarg i 8 tonelades.

Però aquest no va ser el més estrany, posteriorment es van trobar amb els cinc cocodrils que centren l’actual investigació, i que són espècies poc conegudes o simplement desconegudes.

 Molts d’aquests cocodrils caminaven amb les panxes tocant al terra. Els exploradors van anomenar a les tres noves espècies com BoarCroc, RatCroc i PancakeCroc. Entre els nous fòssils d’espècies ja conegudes estan DuckCroc i DogCroc.

Un terç de les espècies en perill d’extinció

Posted in Hemeroteca on 3 Novembre 2009 by Mireia Gili Marín

safari-zoo-animals-sm

Més d’un terç de les espècies conegudes d’animals estan en perill d’extinció, segons l’última actualització de l’Únio Internacional per la Conservació de la Naturalesa ( IUCN ).

D’acord amb aquestes dades, en la “llista vermella” actualitzada, un total de 12.291 espècies estan amenaçades d’extinció d’entre les 47.677 conegudes a tot el món.

Estan en perill el 21% dels mamífers, el 30% dels amfibis, el 12% de les aus, el 28% dels rèptils, el 35% dels invertebrats, el 37% dels peixos d’aigua dolça i el 70% de les plantes.

Entre els 5.490 mamífers del món, 79 estan extingits o extingits en estat silvestre, 188 espècies estan en situació crítica, 449 estan amenaçades i 505 son vulnerables.

“ Las proves científiques d’una greu crisi d’extinció d’espècies van en augment “ – paraules de la directora del Grup de Conservació de la Biodiversitat de la IUCN, Jane Smart.

Actualment hi ha 3.120 peixos d’aigua dolça en la “llista vermella” de la UICN, el que suposa un augment de 510 espècies respecte l’any passat.

Segons Craig Hilton-Taylor, director de l’unitat encarregada de la “llista vermella”, aquests resultat son només la punta de l’iceberg, fins ara només han pogut avaluar 47.663 espècies, però varis milions més podrien estar seriament amenaçades. Va agregar que saben per experiència que les accions de conservació funcionen, així que no esperen a que sigui massa tard per començar a salvar les nostres espècies.

Més informació: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/02/ciencia/1257184713.html

L’evolució, per Charles DARWIN

Posted in Hemeroteca on 9 Març 2009 by irenepereztr

Des de l’antiguitat s’ha intentat explicar l’origen de la gran diversitat d’espècies, es va començar amb el Creacionisme que afirmava l’existència de Déu com a creador de tot el món terrenal, més tard Lamarck va ser el primer en parlar d’evolució, el primer que va dir que la vida s’havia diversificat; tot i això la seva teoria no era correcta. Charles Darwin va ser qui va establir les bases de l’evolució de les espècies considerades avui en dia, demostrant que la clau és la variabilitat entre individus d’una mateixa espècie. Així doncs, sobre la teoria basada en la selecció natural de Darwin i sobre la diversitat per les mutacions genètiques del Neodarwinisme, han anat apareixent un seguit de teories modernes com la sintètica, el disseny intel·ligent, etc. que presenten petites variacions entre elles.

El video explica la teoria de l’evolució de Darwin que explicava en el seu llibre l’Origen de les espècies basat en la selecció natural, la gradualitat en l’evolució, la procedència d’un mateix ésser viu i la variabilitat entre individus d’una mateixa espècie afegint-hi les mutacions genètiques.

Divisió cel·lular

Posted in Biologia, Hemeroteca on 6 Març 2009 by Elia Seguí

Aquest és un vídeo que ens mostra la mitosi d’una cèl·lula animal. La mitosi són el conjunt de processos pels quals un nucli produeix dues cèl·lules filles amb la mateixa informació genètica. És per tant, la responsable del creixement cel·lular.

Observem primer com la cromatina es comença a condensar. Aquesta primera fase no és pròpiament de la mitosi sino que és de la interfase. Això si, quan aquesta cromatina comença a convertir-se en cromosomes ja estem parlant de mitosi, de la primera fase de la mitosi, la profase. En aquesta mateixa fase també, els centríols anirant situant-se cap als pols de la cèl·lula per formar el fus mitòtic (conjunt de microtúbuls que van de pol a pol de la cèl·lula).

La següent fase de la mitosis és la prometafase que comença amb el trencament de la membrana nuclear. Els cromosomes comencen a col·locarse sobre el fus mitòtic. A la metafase, fase posterior, els cromosomes queden disposats a l’equador de la cèl·lula units ja, cada un d’ells, a filaments del fus acromàtic.

Quan els cromosomes es trenquen, i cada cromàtide és arrossegada cap al pol oposat de la cèl·lula estem parlant de l’anafase. Tot aquest procés de mitosi culmina quan totes les cromàtides han arribat als pols corresponents, i  es comença a formar una nova paret nuclear entorn de les cromàtides. La cromatina es torna a expandir. Estem parlant de la telofase, última fase de la mitosi on ja tenim dos nuclis,dins una mateixa cèl·lula, diferenciants.

Podem observar també la citocinesi de la cèl·lula, és a dir, la divisió del citoplasma. Es produeix, com clarament es veu al vídeo, per l’estrangulament de la membrana cel·lular a la zona central de la cèl·lula que acaba dividint la cèl·lula en dues cèl·lules filles.

Un observatori astronòmic virtual

Posted in Hemeroteca, La Terra i l'Univers on 5 febrer 2009 by F. Gomila

Si sentiu una certa curiositat pels objectes que ocupen l’espai no podeu deixar de visitar la web Observatorio , un blog que cada dia penja una imatge astronòmica d’una qualitat extraordinària. A més, els comentaris que fan els visitants del blog són molt bons i donen molta informació sobre els objectes estelars fotografiats i els mètodes de captació de les imatges.

raigs X d'una gegant guarderia estelar

És molt recomanable que visiteu la secció anomenada Calendario, en la que hi ha recollits dotze anys de fotografia astronòmica dia a dia. Simplement impressionant.

La vida dintre les cèl·lules

Posted in Biologia, Hemeroteca on 28 gener 2009 by Elia Seguí

Aquí podeu veure un video que el professor Santisteban ens va passar a l’hora de Biologia.

És molt interessant ja que és una molt bona representació del que es creu que pot ser la vida dintre les cpel·lules.