Archive for the Tecnologia i materials Category

Videojoc controlat amb la Mirada

Posted in Tecnologia i materials on 8 Juny 2010 by dpuertolas

Uns investigadors han desenvolupat un videojoc que es controla pel moviment dels ulls.

Ian Beer i el seu equip de l’Imperial College de Londres, treballant en el laboratori de Aldo Faisal, han adaptat un joc anomenat “Pong” en el qual un jugador mou una barra horitzontalment per golpejar una pilota que rebota per la pantalla.

L’adaptació permet al jugador moure la barra usant els seus ulls. Per a jugar, l’usuari utilitza ulleres especials que contenen una llum infraroja i una webcam que registra el moviment d’un ull. La webcam es connecta a un ordinador portàtil on un programa sincronitza els moviments de l’ull de l’usuari amb el joc.

El joc és molt simple però els investigadors creuen que la tecnologia que ho sustenta podria adaptar-se per a crear jocs més sofisticats, i aplicacions com sistemes de control de cadires de rodes que es manegin mitjançant els moviments dels ulls, i cursors d’ordinador controlats de la mateixa manera.

http://www.noticias21.com/node/2408

Mirar pels ulls d’un altre

Posted in Tecnologia i materials on 6 Juny 2010 by marcvazquez

La frase feta de “mirar pels ulls d’un altre” s’ha convertit en realitat gràcies a la tecnologia.  La batejada com EyeSee (Cam vista d’ull) ha estat dissenyada amb fins científiques i pedagògics en camps com la cirurgia, en els quals podria emprar-se per a ensenyar als alumnes de medicina cap a on es dirigeix la mirada del metge a la meitat d’una
càmera a intervenció quirúrgica.

Es tracta d’una càmera controlada per la vista, que centra el seu focus en els mateixos llocs que l’ull de la persona que la duu instal·lada, reproduint amb exactitud els moviments del globus ocular. La càmera grava les imatges i les transmet a un ordinador. L’aparell funciona per mitjà de dos càmeres laterals que registren el moviment ocular en tres dimensions gràcies al seu reflex en una pantalla acrílica. Altra càmera oferix una imatge general del que el subjecteuna quarta es mou per mitjà de servomotors, apuntant al lloc al que miren els ulls. La imatge que s’obté és una global de tot l’espai que té davant l’individu i una part destacada i augmentada de l’espai concret al que estan mirant els ulls.

A pesar d’haver nascut amb fins científiques, l’aparell ja ha estat emprat per a uns altres molt distints, com la creació artística. És el cas del curtmetratge de ficció ‘The juggler’ (‘El malabarista’) en el qual a l’espectador se li permet fixar-se en els ulls del protagonista i veure allò en el que ell s’està fixant. Sens dubte, per a molta gent resultaria unaaquest mecanisme gravant permanentment. Especialment en presència de la seva parella. El següent pasl’avançser encara més incòmode: poder també arribar a saber el que la personapensa quan fixa la seva mirada en alguna cosa.

Millor il·usió òptica de l’any

Posted in Tecnologia i materials on 6 Juny 2010 by Sergi Martinez

El guanyador de la sisena edició del Illusion of the Year Contest, donat a conèixer aquesta setmana, ha estat un sorprenent vídeo que sembla desafiar la gravetat. Filmat per Koukichi Sugihara, investigador de l’Institut Meiji per a l’Estudi de les Ciències Matemàtiques de Kawasaki (Japó), mostra com diverses boles de fusta roden costa amunt com si un imant tirés d’elles. Sembla impossible, però és una il.lusió òptica (un “engany” a la nostra vista) provocat per les estratègiques orientacions de les rampes, que fan que el que és un moviment descendent absolutament normal ens sembli ascendent. El més nou és que aquesta il lusió òptica és generada per l’objecte sòlid en 3D i per moviment, en lloc de les clàssiques imatges estàtiques en 3D.

En aquets video podeu veure-la:

Font: http://www.youtube.com/user/TheIllusioncontest

Aconsegueixen processar càlculs amb portes lògiques basades en ADN

Posted in Biologia, Tecnologia i materials on 4 Juny 2010 by Edgar Pons

S’ha aconseguit, per primera vegada, construir portes lògiques basades en ADN que efectivament processen càlculs a l’interior del nostre cos. ¿L’objectiu? Tenir bio-ordinadors en el nostre interior que detectin i guareixin qualsevol malaltia que sorgeixi, sobre la marxa. Sí, fa por. ¿Arribarà l’era dels superhomes?

Portes

Una porta XOR, tal com estudiareu els que feu tecnologia a 2n Btx, és una porta lògica, la sortida val 1 si els seus valors d’entrada són diferents, i 0 en cas contrari. No cal dir que normalment per a la seva construcció fan falta algun tipus d’interruptors, siguin rudimentaris (es podrien fer amb canonades d’aigua) o avançats, com els electrònics que hi ha en un xip. Aquesta porta, al costat d’altres, són bàsiques per a la computació.

Vegem l’exemple de porta XOR, versió ADN, segons l’ha concebut l’equip dirigit per Itamar Willner, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel. El que han fet és afegir molècules a les tires complementàries de l’ADN, el que causa la seva fluorescència quan estan separades. No obstant això, quan les dues tires estan presents es combinen, apagant la fluorescència. Quan no hi ha cap present, clarament tampoc hi ha fluorescència alguna. Només resta interpretar la fluorescència com un 1 i la seva absència com un 0. L’exemple està il lustrat a la imatge superior. De fet, ja han aconseguit fer certs càlculs de sumes i restes senzilles.

Ja existien certs “ordinadors” amb ADN, però tenien problemes, com per exemple que es degradava i no podien tornar a fer càlculs. Willner i el seu equip han aconseguit que l’ADN es reformi després de cada càlcul, permetent la seva reutilització. Un altre problema era que es necessitaven enzims per manipular l’ADN, el que requeria cert ambient químic que no era fàcil de reproduir en el cos, però en aquesta versió s’utilitzen només molècules com les de l’ADN.

Una altra de les avantatges de la computació amb ADN és la seva capacitat de processar càlculs en paral.lel. Què es podria arribar a fer amb això? Dissenyar fàrmacs intel.ligents. Un cop al torrent sanguini, podrien no activar fins que detectessin, per exemple, una pujada d’una determinada substància, i alliberant el fàrmac en conseqüència. Falten anys de desenvolupament, però arribarem a tenir bio-ordinadors pul.lulant pel nostre cos?

Font (Inglès): http://www.newscientist.com/article/dn18989-dna-logic-gates-herald-injectable-computers.html

Sony llança la primera pantalla flexible del món

Posted in Tecnologia i materials on 3 Juny 2010 by eduardopastorcano

La companyia Sony ha presentat la seva primera pantalla flexible, composta per circuits orgànics, cosa que revolucionarà els futurs medis de reproducció d’imatges.

Aquesta pantalla en un principi era simplement un projecte destinat cap a l’Exèrcit nord-americà, però Sony preveient el possible gran exit del projecte ha decidit treure-la al gran mercat. Cal tenir en compte que es una pantalla de 4.1 polzades i amida 80µm (micròmetres), en comparació d’un pèl humà que arriba a amidar 100µm de grossor.

El secret d’aquesta pantalla segons ha explicat la companyia Sony es troba en la seva fabricació, ja que Sony va barrejar l’OLOREU amb transistors orgànics, també coneguts com OTFT. Aquests transistors posseeixen aïlladors suaus i orgànics que permeten que siguin doblegats i estirats sense tenir cap impacte sobre la imatge que s’està reproduint.

D’aquesta manera la pantalla podria usar-se en un futur de forma diària, ja que es podria usar com paper electrònic en el periòdic del matí o en revistes, però de moment Sony únicament pensa en la possibilitat de millorar el rendiment i fidelitat d’aquest tipus de pantalles orgàniques per a poder usar-les en telèfons mòbils més lleugers i duradors.

 Informació extreta de: http://www.abc.es/20100527/ciencia-tecnologia-tecnologia-gadgets/sony-lanza-primera-pantalla-201005271115.html 

 Eduardo Pastor Cano.

¿S’escalfa més al sol un cotxe negre o un blanc?

Posted in Tecnologia i materials on 3 Juny 2010 by Sergi Martinez

El color extern d’un vehicle no afecta la quantitat de calor que acumula quan s’exposa al sol, segons va comprovar l’any passat Sanford Klein, del Laboratori d’Energia Solar de la Universitat de Wisconsin Madison.

Els cotxes s’escalfen a causa de l’efecte hivernacle: la llum solar que travessa la finestra és absorbida per les superfícies de l’interior, i reflectida de tornada a l’aire en forma de calor. Aquesta radiació en forma de calor no pot sortir cap a fora a través del vidre, de manera que la la temperatura interior augmenta enfront de l’exterior. “L’interior del cotxe s’escalfa perquè entra radiació que no pot sortir”, aclareix Klein. El color de l’interior del vehicle sí que pot condicionar la quantitat de calor acumulada, ja que les superfícies internes fosques absorbeixen més energia solar, però el color de la carrosseria no exerceix cap influència.

Font: www.muyinteresante.com

La tercera dimensió ja és possible des del nostre sofà

Posted in Tecnologia i materials on 1 Juny 2010 by Jaume Sahis

Amb l’estrena d’Avatar el passat any, i la seva recaptació en taquilla de més de 2.000 milions d’euros, els grans fabricants d’electrònica ja han pensat en fer una aposta forta pel 3D des de casa.

Els televisors 3D reprodueixen amb nitidesa les imatges convencionals en 2D, ja siguin les quals es visualitzen des d’un reproductor de vídeo o s’emeten a través de la TDT. Però per a gaudir d’una experiència 3D completa és necessari que el contingut s’hagi realitzat en 3D i, per a reproduir-lo, es necessita un reproductor Blu-ray especial, preparat per a la lectura de pel·lícules 3D.

Els televisors que aporten aquesta tecnologia són els de les marques Panasonic, Samsung i Sony, amb uns preus que varien segons l’amplitud i la qualitat del monitor. Un televisor de 40” oscil·larà entre els 1.000 i els 2.000 euros amb ulleres de bateria recarregable incloses, i el reproductor Blu-ray 3D per a veure pel·lícules costaria uns 400 euros aproximadament.

Tot plegat el fa encara un pèl lluny al saló de casa nostra, però les grans marques hi estan posant molt esforç i començant a emetre en 3D, un exemple serà el mundial de Sudàfrica. Unes altres aplicacions que creuen motivarà la compra d’aquests dispositius seran els videojocs, que també comencen a adaptar-se a lo que serà segur la televisió del futur.